Un altre món?  

Hi havia una vegada una noia que es deia Carla. Un dia li va preguntar a la seva mare - mare, com és possible que la gent que està al carrer perquè  no te casa o perquè necessita ajuda, hi ha tan poca gent que l’ajuda? - la mare en aquell instant moment no va saber pas respondre-la i li va treure un altre tema. La Carla era una noia molt responsable i sempre ajudava als demés. Ella quan passejava pel carrer no podia entendre com era possible que la gent no ajudés a l’altre gent que ho necessitava. Ella sola es va posar a pensar i va pensar “com és possible que la gent no ajudi a la gent que de debò ho necessita?” Però la Carla no entenia pas el motiu pel qual la gent no els ajudava.

Al dia següent la Carla va decidir fer alguna cosa per tal d’ajudar-los i parlar amb ells cada dia una estona per poder posar-s’hi a la pell de les altres persones.

Quan ja van passar dues setmanes va poder observar que la gent del carrer estan allà per diferents motius de la vida. Hi havien alguns que estaven al carrer perquè són gent sense sostre, d’altres perquè tenen fills però no saben com poder-los alimentar i/o ensenyar.  

La Carla al veure les situacions diverses de la gent, va decidir finalment fer algunes coses per tal d’ajudar-los.  

Juntament amb uns quan dels seus amics i amigues que volien ajudar-los, van decidir fer una ONG per tal de fer una recol·lecta de diners i poder-los ajudar.

Quan ja va passar un mes, van contar tots els diners que van recol·lectar i els va anar molt bé! Va anar tan bé que fins i tot van tenir una mica de propina per a ells/es.

La sensació de poder  ajudar a la gent que ho necessita els va agradar molt i la Carla que va ser qui ho va proposar, ara cada sis mesos fa una d’aquestes recol·lectes per tal d’ajudar cada cop més i més a les persones necessitades.

Finalment la Carla i els seus amics estaven molt contents d’haver fet això i la presidenta com a honor a les persones necessitades els hi va donar a la Carla i als seus amics i amigues una medalla per haver-los ajudat, i tota la ciutat els recordaria com “herois i heroïnes” per haver ajudat a tanta gent necessitada.

“Nosaltres en pensem que aquesta gent prové d’un altre món, però no, provenen del mateix món que nosaltres i tots som iguals.”